incident
Definition från Wiktionary, den fria ordlistan.
[redigera] Svenska
[redigera] Substantiv
| Böjningar av incident | Singular | Plural | ||
|---|---|---|---|---|
| utrum | Obestämd | Bestämd | Obestämd | Bestämd |
| Nominativ | incident | incidenten | incidenter | incidenterna |
| Genitiv | incidents | incidentens | incidenters | incidenternas |
incident